Lúcides 2

10 d’octubre, 2021

“Caminada encaterinada” del Cicle Lúcides

Escrit per Sílvia Yxart

De l’ermita de Santa Caterina al Puig Roig, abraçats per la poètica de Víctor Català 

El passat 10 d’octubre, Marta Vergonyós, Mar Serinyà i Rosa Pou, les tres artistes multidisciplinàries que promouen el cicle Lúcides, van donar sortida als recitals itinerants amb la “Caminada Encaterinada”, la tercera de les activitats programades en la recerca de sinèrgies que combreguen dona, art, natura i territori.

La passejada va començar al pàrquing de l’ermita de Santa Caterina, on Marta Vergonyós va presentar l’acte i Mar Serinyà ens va exercitar en la quietud del silenci meditatiu per a rebre la veu tendra i juganera de Rosa Pou amb el poema Llibre Blanc (1905) de Víctor Català. Seguidament, en un pelegrinatge força introspectiu, vam enfilar el coll vermell, un sender pedregós que condueix a la barraca de pedra seca, punt d’encreuament de les rutes cap el Montplà i el Puig Roig.  Allà, abraçats pels versos rítmics de la Primavera, vam continuar carenant un sender que oferia panoràmiques de 360º dels escenaris de l’obra de l’escriptora.

Al nord, l’Escala, al sud, “l’orifany”, l’elefant que conformen el Puig Rodó i la muntanya d’Ullà segons apreciava el pastor de Solitud. I als peus, l’ermita en miniatura, recordant-nos el drama de la reconeguda novel·la.

Al Puig Carroig vam aturar-nos per escoltar el Cant d’Octubre, del poemari El Cant dels Mesos (1903), on una Caterina Albert enjogassada, ens alertava de com “és saborosa la fruita d’Octubre”, subratllant l’amor serè de la maduresa abans de l’hivern. Després, al Puig Roig, assaborint la lectura de Tardor i una de les millors contemplacions del Montgrí, vam emprendre el retorn a l’ermita, on a peu de l’escala, davant de la inscripció en homenatge a l’escriptora, Rosa Pou ens va regalar finalment Oca blanca, també del Llibre blanc. «Quan ve la nit, son estrany crit/ creua, vibrant, per l’ombra bruna/ i ‘s veu vagar, com blanc esprit,/ sota el raig pàl·lid de la lluna». 

A dins de la capella de Santa Caterina, la vídeooració Rosari, una peça de creació pròpia de les tres artistes, va endinsar-nos en l’espiritualitat des del plaer de les petites coses. El rosari, oració popular molt associada a la dona i a la intimitat de les cases, era l’origen d’aquest audiovisual amb imatges detall de pràctiques domèstiques tradicionalment femenines. Amb sensibilitat, creativitat i bellesa, les artistes donaven a activitats trivials com esclovellar pèsols, desgranar arròs, trenar cabells, acariciarse… una nova dimensió. La sensualitat que desprenien les imatges, des de la visió de Marta Vergonyós, el cant de Mar Serinyà i l’oració escrita ad hoc per Rosa Pou, ens traslladaven a la mística des de l’embriaguesa dels sentits.

Va posar punt i final a l’acte, la xerrada “Caterina d’Alexandria: un mirall de saviesa i bellesa per a dones” a càrrec de Laura Mercader, professora d’Història de l’Art a la UB, que instava a remirar detingudament el retaule de l’ermita, generós en detalls de la vida d’aquesta santa tan virtuosa, que destacava per la seva saviesa i honestedat, i que va esdevenir un referent per a tantes dones. 

Previous Project

Lúcides 1

Next Project

Lúcides 3